viernes, 11 de enero de 2013

Mirad


.

Antes que el sueño (o el terror) tejiera 
mitologías y cosmogonías,
antes que el tiempo se acuñara en días,
el mar, el siempre mar, ya estaba y era.
                              
                                                EL MAR, de Jorge Luis Borges

La mer, la mer, toujours recommencée!  
(El mar, el mar, sin cesar empezando...)
                                                      EL CEMENTERIO MARINO, Paul Valery




Mar, exceso de tierra sumergida,
os entrego mis pies, 
mis ojos de alfarero.

(En agradecimiento a todos los que abrís esta puerta)

Mireu el nostre mar, del disco Mare Nostrum


MIREU EL NOSTRE MAR

Mireu el nostre mar,
escuma als peus del far:
vol arrelar-se a terra.
Les serres ancorades
somnien el seu blau
i el gest brau 
de les onades.
Mireu el nostre mar
enamorat del cel
que sap dolç com la mel.
Alça amunt les onades,
només el vol besar
i abraçar
ses nuvolades.

 Manuel Forcano. “Mireu el nostre mar”.